Històrica filòsofa feminista especialitzada en l'ètica de les cures, l'estatunidenca Joan C. Tronto signa Qui se'n cuida?, un brevíssim assaig de retòrica propera i prosa concisa que mira d'estimular els lectors a contribuir a modificar la manera com pensem la societat. L'autora refusa el constructe intel·lectual de l'homo oeconomicus, la societat de l'economia per sobre de la vida i acaba amb un cert receptari pràctic per acostar-se a l'objectiu que planteja: trencar amb els models paternalistes i assistencials (i jeràrquics) de l'atenció a les persones i aconseguir el que anomena "tenir cura amb". L'extensió del text facilita que l'editorial Raig Verd l'hagi acompanyat d'un pròleg escrit per la traductora del volum, la filòsofa i infermera Iris Parra Jounou, que introdueix el pensament de Tronto i fa una mena de genealogia dels seus referents intel·lectuals.
L'autora de Democràcia i cura parteix de la realitat estatunidenca, i aquesta pot ser una limitació del llibre. Amb tot, el seu llibre és una nova i convincent aportació sobre la interdependència entre democràcia i cura. Tronto afirma que no pot haver democràcia, o allò que acostumem a denominar democràcia (amb totes les possibles crítiques, o amb refutacions com les assajades per autors com Francis Garcia), sense un accés universal a les cures. I, en un escenari de desigualtats socioeconòmiques fortíssimes i normalitzades com l'actual, rebre cures és una qüestió de poder adquisitiu.
La filòsofa ens convida a abstreure'ns d'una atmosfera de discursos i accions que ens empeny a ser sobretot (o únicament?) persones treballadores i consumidores. I afirma la necessitat de construir, a través de la teoria i de la pràctica,una una societat més comunitària on les responsabilitats de la cura estiguin repartides. Parla dels valors capgirats d'una societat on les vides estan al servei de la producció. Amb tot, Tronto no acaba d'entrar en algunes ramificacions dels seus qüestionaments en la economia. Com el fet que el principal indicador de salut macroeconòmica, el PIB, computi les cures remunerades i no computi les tasques sense intercanvi monetari. Si el far de les polítiques continua sent el PIB, el benestar de les societats no podrà estar mai en primer terme, perquè les cures desinteressades són necessàries pel sosteniment de l'activitat econòmica, però alhora són lucre cessant, obstacles pel creixement.
Tronto recorda que l'impacte de les cures i de la seva absència o fragilitat es ramifica per tot el cos social, per tot el camí vital. La desigualtat en el temps de cures incrementa les desigualtats en l'accés a la sanitat, a l'educació i a qualsevol servei públic, i l'aprofitament dels recursos que sanitaris, docents i altres treballadors socials poden proporcionar. Les reflexions de la filòsofa sobre la importància de la sobirania del temps propi a l'hora d'administrar-les (i participar en la vida política) poden connectar-se amb algunes consideracions de l'economista Guy Standing expressades en el seu llibre La política del tiempo. L'esquerra orientada als drets laborals i al sindicalisme intersecciona cada cop més naturalment amb l'esquerra de les cures, de la vida plena de cuidar i de ser cuidat? Potser l'era, el temps de les cures, està cada cop més a prop, però fa falta que les persones tinguin temps material per poder-les dur a terme.
Llibre
Títol: Qui se'n cuida? Com redissenyar una política democràtica
Autoria: Joan C. Tronto
Traducció: Iris Parra Jounou
Editorial: Raig Verd
Pàgines: 130
