L'assagista Almudena Hernando feia esment en el títol d'un dels seus darrers assajos a 'la corrent de la història', a aquestes forces que ens arrosseguen i que es poden imposar a la nostra voluntat. I que ho fan, sobretot, si no ens hi resistim. Emanat d'una sèrie de trobades col·lectives de la Assemblea Catalana per a la Transició Ecosocial (acTe), el volum Futurs (im) possibles sembla un intent de generar diversos mapes amb els quals navegar millor els diversos avenirs climàtics i econòmics (i polítics) que ens puguem trobar.
El llibre, coordinat per l'economista Rubén Surinach i la biòloga Eva Vilaseca, està estructurat a través d'articles independents organitzat en diversos segments, i d'un tram final més inusual que està format per materials literaris. Les primeres pàgines són, en gran mesura, un repàs de l'estat de les coses (catastròfiques). Veus habituals de la Catalunya contrahegemònica signen dos articles a quatre mans: Josep Manel Busqueta (Passar a l'ofensiva) i Rubén Martínez; Olga Margalef i Alfons Pérez, respectivament, fan els seus diagnòstics sobre allò que no funciona en el present.
Després d'aquests dos articles, arriba el desplegament de mirades possibles. Una ramificació de propostes de marcs teòrics i camins cap a la praxi que també pot tenir quelcom d'introductori pel públic no especialment iniciat en les matèries. Es parla de l'economia ecològica, que incorpora una crítica a les insuficiències i els sedassos de l'economia neoclàssica i de la necessitat de trencar amb indicadors antihumans com el PIB, o de l'economia feminista, especialment conegut per parar esment en les cures, la reproducció de la vida o l'urbanisme (feminista), però que també aporta especificitats en tots els àmbits de la vida i l'economia. També podem trobar un petit manual de decreixentisme autogestionari, que parla de minoritzar el mercat, relocalitzar i pressionar l'Estat perquè desmercantilitzi serveis i necessitats humanes.
Els textos tenen un enfocament evidentment propositiu. Les anàlisis acostumen a concloure amb un cert to d'invitació, de vegades quasi motivacional. Abunden els temes que reapareixen, en ocasions sota perspectives un xic diferenciades i altres d'una manera un xic redundant que pot fatigar. Alhora, això escenifica l'existència de consensos dins de la diversitat intrínseca d'un llibre coral els fragments del qual han estat escrits per trenta-tres persones diferents (entre les quals es poden assenyalar Yayo Herrero, Ivan Miró, José Luis Fernández 'Kois', entre molts altres).
Per exemple, es troben vàries crides a generar un cert nou sentit comú ecosocial, òbviament molt diferent d'aquest sentit comú neoliberal que ha dominat en les darreres dècades. A diversos textos també s'explicita la responsabilitat història d'haver-nos convertits en els éssers humans que, amb les seves accions i omissions, han de lluitar per aconseguir que el planeta continuï sent habitable dignament. El desafiament sembla majúscul, atesa la inèrcia de cessió de responsabilitats i sobiranies que caracteritza l'humà neoliberal, únicament consumidor i opinador, però subjecte polític impotent. Potser d'aquesta frustració neixen alguns dels monstres discursius actuals.
També resulta interessant alguna aportació per part de persones coneixedores de les interioritats de la política institucional (cas de l'investigador Álvaro Porro). I l'economia social i solidària acaba tenint un gran pes en el volum, cosa que té quelcom de disruptiu en un present tan marcat per la iniciativa corporativa i les diferents polítiques públiques. També es para un especial esment en la necessitat (i la possibilitat tecnològica) de planificació econòmica, en la comunalització i en les arquitectures de preses de decisions que podrien fer servei per tornar a polititzar i tornar a apoderar la ciutadania per participar en el desafiament comú de lluitar contra l'escalfament global i els estralls que aquest causa.
El viatge conclou de manera peculiar. Amb poemes d'Adriana Bertran Anía, Gemma Casamajó Solé i Blanca Llum Vidal. I amb unes cartes des del futur escrites per Surinach (que ja havia treballat el registre literari a la novel·la Tot era massa fràgil) que tenen quelcom d'assaig-ficció en clau esperançada i esperançadora. L'autor ha mirat d'alimentar-se del treball d'acTe per dur a terme uns exercicis de perspectiva interessants sobre com pot veure l'ésser humà del futur alguns fenòmens òbviament (auto)destructius (com el turisme multitudinari de llargues distancies i petja ecològica massiva).
Llibre
Títol: Futurs (im) possibles. Propostes i imaginaris per una transició ecosocial
Autoria: Rubén Surinach i Eva Vilaseca (coord.)
Editorial: Pol·len
Pàgines: 388
