L’economia convencional no té miraments a l’hora de desplegar recursos tecnològics per aconseguir les seves fites. Quins entrebancs troben els projectes de l’economia social per digitalitzar-se? Quina és la millor estratègia per fer-ho? N’hem parlat amb Sergi Alonso, integrant de la cooperativa Coopdevs, expert en aquest àmbit.
Avui gairebé tothoml utilitza les xarxes socials, té una pàgina web i fa servir eines TIC per tirar endavant les activitats. Ara bé: quan parlem de digitalitzar processos és on tenim més dificultats, d’aquí la necessitat d’intercooperar per construir alternatives que comptin amb bons recursos tecnològics.
Ens referim a transformar dinàmiques analògiques perquè siguin gestionades a través d’ordinadors. Tot amb la idea que estalviïn feina i facilitin el bon funcionament del projecte empresarial. Això demana, per exemple, canviar el correu postal per l’e-mail, implementar un sistema de vot virtual o ampliar la comercialització d’un producte mitjançant una botiga en línia. Però també facturar automàticament als clients o veure les dades econòmiques gràcies a una gestió centralitzada.
Un dels reptes és evitar-ho. Al contrari: ens ha de servir per vincular les diferents comunitats, potenciar economies de proximitat i agilitzar pressupostos i vendes, gestió logística, facturació, comptabilitat, control horari o els recursos humans. En definitiva, ajudar-nos a ser més eficients i competitius respecte al mercat no-ESS.
Primer ha d’analitzar què vol fer i el cost que representa, raó per la qual li recomanem que faci una auditoria per conèixer les necessitats empresarials i l’estratègia per executar-la. Fora d’això, ha de tenir en compte els recursos de què disposa. Perquè més enllà d’estar convençuda, li caldrà un equip tècnic que tingui coneixements i expertesa en aquests processos, un aspecte que sovint l’ESS no té present i que és fonamental si pretén oferir productes o serveis digitals.
En la mesura del possible hem de mancomunar esforços. A la comissió XES Procomuns hem llistat alguns dels projectes que han reeixit gràcies a això, i de fet Coopdevs n’estem impulsant tres fruit de la intercooperació tecnològica. De la mateixa manera que Som Energia, Som Connexió i Som Mobilitat han unit esforços en aquest camp; Katuma forma part de l’Open Food Network, una aliança que desenvolupa plataformes digitals de distribució agroecològica; els supermercats cooperatius La Feixa, Terra Nostra i FoodCoopBCN comparteixen tecnologia per gestionar el magatzem o els torns laborals; mentre que Opcions de Consum impulsa LaZona.coop, on productores de proximitat i algunes cooperatives, com Ardit i Talaios, han fet possible una plataforma de venda dels seus productes i serveis.
És evident, però tot no és blanc o negre. A vegades, podem utilitzar tecnologia privativa si no trobem una bona alternativa o no podem invertir els recursos necessaris canviar-nos a les tecnologies lliures. Cal recordar que els projectes empresarials són llargs i es tracta de buscar els equilibris que els facin viables. A l’ESS n’hem de ser conscients, i això significa que, sempre que puguem, hem d’apostar pel programari lliure, ja que ens beneficiarà a tots i podrem millorar-lo conjuntament. Tan sols hem de cercar el que funcioni millor i les proveïdores que hi treballin.
El principal és retenir talent tècnic qualificat i amb experiència, ja que fora de l’ESS s’ofereixen salaris difícils d’igualar. I després superar la bretxa de gènere, cosa que requereix que tant les cooperatives com l’administració impulsin programes que incorporin les dones en el sector.
Pot ser també t’interessa
Pàgina web d'Opisso
Pàgina web d'Icaria Cooperativa
