• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • Català
  • Español
  • Français
E-mail Print PDF
Share/Save/Bookmark

LA IMPORTÀNCIA DE COMPTAR AMB ELS IMMIGRANTS DINS EL COOPERATIVISME I L'ECONOMIA SOLIDÀRIA  

Enrique del Río
Este artículo es la versión íntegra del publicado en Nexe 27

Per què cal estimular els immigrants a crear cooperatives de treball?

Són diverses les raons que ens porten a desitjar la incorporació de persones immigrants en el moviment cooperatiu: a) Primer perquè els necessitem. És evident que, durant el procés de desenvolupament econòmic experimentat des dels anys 80, segons les xifres oficials les persones immigrants hi han col·laborat de manera significativa. I els càlculs que es fan des de cercles econòmics, al marge dels discursos polítics populistes interessats de cara als vots, són que seguirem necessitant aquestes persones per mantenir el nivell de desenvolupament.

Alguns fins i tot arriben a afirmar que aquesta xifra necessita augmentar per respondre a les necessitats que el procés productiu econòmic europeu va creant (desconec les dades en què es basen), unes consideracions que, en qualsevol cas, grinyolen amb els discursos polítics antimigratoris destil·lats des de les altes esferes.

Davant d’aquest panorama, el plantejament és obvi: si són aquí, i a més sembla que en vindran més, és millor que estiguin del costat de l’economia social i no al servei de les empreses especulatives convencionals vigents. Aquestes persones companyes immigrants poden representar un percentatge no negligible que reforci el nostre moviment cooperatiu i comparteixi la nostra filosofia de desenvolupament al servei de les persones.

b) Segon, perquè aquestes persones són les més afectades per la crisi del mercat laboral, cosa que les situa en la imperiosa necessitat de fer alguna cosa per sortir d’aquesta situació. Moltes necessiten superar la situació injusta en què es troben, i el cooperativisme és una alternativa realista per a això. Si no, estaríem malbaratant els coneixements i les experiències que porten acumulades i que aquí no poden exercir. A més d’això, constitueix un menyspreu a la dignitat el fet que ciutadans i ciutadanes llatinoamericanes, subsaharianes, magrebines, palestines, europees de l’Est, vinguin amb una preparació d’enginyers, bibliotecaris, paletes, periodistes, dentistes, soldadors, advocats, professors, dissenyadors, cuiners, metges, físics, matemàtics, pastors, carnissers, psicòlegs..., i que aquí treballin de cambrers, treballadores de la llar, neteja, mossos de càrrega, peons d’obres i del camp, acompanyants, venedors pel carrer i per les cases, vigilants...

D’altra banda, està demostrat que l’autoocupació és la forma més estable d’ocupació, sempre que l’empresa sigui viable. Al seu torn és la millor manera de donar sortida a les capacitats i els interessos de les persones. Això redundaria en benefici d’una major satisfacció del treball realitzat i, en conseqüència, en una millor resposta a les necessitats de la població a través de la feina ben feta.

c) Tercer, aquest col·lectiu de persones immigrants té molt bona predisposició per emprendre i moltes ganes de millorar, a més de la seva ja demostrada capacitat per assumir riscos, tal com han demostrat deixant el seu poble i el seu país per encetar una nova vida en un altre lloc llunyà, desconegut i aliè. S’ha de ser molt emprenedor per deixar la teva terra i passar per un munt de vicissituds doloroses i fins i tot en alguns casos arriscant la vida, per venir a buscar solucions en terres llunyanes (molts subsaharians passen dos anys a peu per diversos països on els roben i els maltracten fins a arribar al Marroc, on repeteixen la mateixa penosa aventura i altres tants anys per passar a Melilla, etc.).

De fet, segons un informe de la Fundació La Caixa, un de cada sis immigrants es llança a muntar una empresa a l’Estat espanyol. La prova està en la quantitat d’empreses ja creades en gairebé tots els sectors econòmics: bars, restaurants, reformadors de cases, perruqueries, empreses de neteja, pintures, petits comerços, cures a persones grans, transports i mudances, locutoris, venedors ambulants, atenció a domicili, artesanies, assessories, enviaments de diners... A més, les pàgines grogues i les guies telefòniques de les ciutats, reflecteixen la quantitat de cognoms que no són d’aquí i que estan registrats com a serveis de tot tipus.

El que poden aportar aquestes persones al moviment cooperatiu

Moltes d’aquestes persones, immigrants o refugiades, estan molt preparades, tal com ja hem assenyalat abans, tant des del punt de vista acadèmic (1) com professional, i a més vénen d’experiències d’”economia popular” o “economia informal” practicada en els seus països com a forma de subsistència.

Cal no oblidar que, per exemple, al Perú més del 60% de l’economia del país està basada en l’economia “popular”, o sigui, en una economia gestionada per la població que s’autoorganitza per vendre de tot i prestar serveis. O l’Argentina dels anys 60, amb un percentatge altíssim de població organitzada en associacions de caire econòmic i polític, i on durant el recent corralito la població organitzada i coordinada va donar respostes a les necessitats de consum de béns de primera necessitat i serveis de tot tipus per substituir el funcionament de l’Estat. O l’enorme potencial cooperatiu d’Uruguai. O l’autoorganització del poble xilè en l’època prèvia a Allende amb un 43% de la població associada a tot tipus d’entitats econòmiques i socials. (2)

Igualment aquest tipus d’economia està molt present en països africans i asiàtics, on destaca la infinita inventiva dels senegalesos per organitzar serveis entre els seus propis conciutadans en l’emigració o en el seu mateix país, O l’estès moviment cooperatiu a l’Índia, així com la iniciativa del poble hindú i pakistanès per muntar comerços i pal·liar així les milionàries xifres d’atur que pateixen en els seus països respectius.

L’aportació d’aquesta multiplicitat d’experiències pot enriquir-nos, ja que ens aportarà altres formes de fer i entendre el treball cooperatiu. D’altra banda, les seves vivències d’estar acostumats a enfrontar-se permanentment a situacions difícils i adverses pot ajudar-nos a albirar més sortides i trobar nous filons de possibles treballs a realitzar.

Així doncs, la col·laboració mútua pot representar un veritable enriquiment de sabers, una ampliació cultural per ambdues parts i una experiència pràctica de multiculturalitat.

Cooperatives mitxes entre immigrants i espanyols?

Obrir camins alternatius. La població autòctona també està subjecta a les conseqüències de la crisi, que aguditza la seva ja precària situació laboral i, per tant, necessita sortides alternatives que pal·liïn d’alguna manera les seves mancances; per això es podrien posar en marxa experiències d’empreses mixtes, compostes per emigrants i espanyols, que obrissin camins alternatius a l’actual situació d’atur greu que afecta aquests segments de població més desfavorida i fràgil. Els avantatges de la col·laboració. La barreja i la col·laboració entre persones immigrants i autòctones, a més d’enriquir mútuament els seus diversos sabers i destreses, cosa que redundaria en un perfeccionament de l’activitat productiva que realitzessin, tindria el plus afegit d’una imatge “autòctona” per tal de salvar les barreres de les possibles i potencials reticències dels clients.

Més dificultats que els autòctons. Les persones immigrants tenen en contra el desconeixement de les lleis laborals i fiscals espanyoles, una circumstància que en part les acomplexa i els fa de barrera per llançar-se, o bé els deixa en mans de gestories que no coneixen. Cal afegir que, per a certs treballs de cara al públic com pot ser fer reformes en cases, reparar electrodomèstics, etc., la població espanyola sovint manifesta certes reticències si no es que en l’ocasió hi veu l’oportunitat d’aprofitar-se per tenir un servei per molts menys diners.

Estimular, fomentar i experimentar la convivència i la interculturalitat pràctica, quotidiana, a través de l’activitat econòmica, a fi de vèncer els prejudicis i els mites existents, generant exemples positius a replicar.

Possibles passos per donar

Localització de persones sensibles i interessades

a) Immigrants: es tracta de detectar aquelles persones que tenen alguna inquietud o iniciativa per emprendre qualsevol activitat econòmica, bé partint de la vinculació que ja tenim amb la població immigrant, bé contactant amb les seves pròpies associacions, bastant nombroses, i reunint-s’hi per parlar-ne oferint el nostre suport i interès. O també podem contactar amb les entitats que des de fa anys estan compromeses donant suport i assistència a les persones immigrants i que han demostrat la seva solidaritat sincera amb elles. Cal tenir en compte que algunes d’aquestes entitats ja compten amb alguna experiència de donar suport a iniciatives emprenedores d’aquest col·lectiu. Segur que d’aquests contactes surten persones interessades, amb què podrà iniciar un procés de reunions grupals que reforcin i aclareixin la motivació.

A partir d’aquests possibles candidats convé mantenir entrevistes individuals i fer un esborrany inicial o petit inventari d’experiències, destreses tècniques i capacitats d’aquestes persones per veure com es poden adequar a les possibilitats de mercat existents (mercat patent), o bé per inventar i crear respostes a les necessitats de la població que encara estan sense satisfer (mercat latent).

b) Autòctones: igual que en el cas anterior, es tracta de detectar els que estan en situació d’emprendre el seu propi projecte, bé perquè sigui la seva il·lusió, bé perquè, atesa la greu situació d’atur, veuen la possibilitat d’involucrar-se en aquest tipus d’alternatives d’una manera realista i no desesperada.

Aquest procés el podem simplificar en col·laboració amb altres entitats que es dediquen a la promoció de l’autoocupació entre la població espanyola. Un cop detectades les persones disposades a elaborar un projecte d’autoocupació, cal iniciar igualment un procés de reunions grupals de motivació i entrevistes individuals, tal com es fa amb les persones immigrants, i detectar les seves experiències i capacitats.

Composició de grups humans a partir de les seves pròpies capacitats, experiències i afinitats

Amb el resultat de les entrevistes individuals de les persones que en principi hi estan interessades, convé fer un inventari ampli de totes les seves capacitats, destreses, experiències, inquietuds, etc., que permeti albirar les possibilitats reals de produir un bé o un servei que sigui útil i necessari a la població.

Llavors comença un procés de formació de grups per homogeneïtats (ja siguin només persones immigrants o bé barrejades amb autòctons), per complementar-se en equip, tenint en compte les seves afinitats i enteniments. Una espècie de “festeig” per veure si es complementen i s’entenen bé, sense imposar res, sempre dispensant el màxim respecte. Es tracta de combinar les seves afinitats per crear els grups amb les possibilitats reals de crear una empresa cooperativa que sigui viable.

El nostre compromís solidari pràctic

Si comencem aquest tipus de processos cal un compromís per part del moviment cooperatiu per estar propers, donar suport i prestar l’assistència tècnica necessària, alhora de servir de pont per vincular aquests grups de persones als sistemes financers alternatius i solidaris.

Aliances estratègiques

Com ja s’ha dit anteriorment, per descobrir les persones sensibles i interessades, és clau comptar amb bones i estretes col·laboracions amb altres entitats que serveixin de planter d’invitació, promoció i estímul a l’autoocupació, tant amb la població autòctona com amb la immigrant.

Allà on hi hagi persones disposades a emprendre una activitat econòmica, caldrà comptar amb equips tècnics adequats i accessibles, que utilitzin un llenguatge proper i preferentment que ja estiguin relacionats amb el món de l’economia social. Si hi ha llocs on el moviment cooperatiu no arriba, pot forjar pactes amb equips que facin aquesta tasca.

Notes:
1: Bastants persones vénen amb una formació acadèmica i professional superior a la mitjana de la població espanyola (dades del MEC i OCDE). Per exemple, mentre que a l’Estat espanyol el percentatge de població que té nivell terciari, postsecundària i cursos universitaris és del 23,8%, el de la població estrangera és del 30,1%.

2: A Amèrica Llatina funciona la COLACOT (Confederació Llatinoamericana de Cooperatives de Treball), una organització que es dedica a coordinar i animar el moviment cooperatiu existent en tots els països del continent.

 

Add comment


Security code
Refresh

Per rebre la notificació de la sortida d'un nou número de nexe
Nexe 32
Nexe 33
Nexe 34