• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • Español
  • English
  • Français
Correu electrònic Imprimeix PDF
Share/Save/Bookmark

NEIL MCINROY: “LES COOPERATIVES SÓN PART ESSENCIAL D'UNA BONA ECONOMIA LOCAL”  

Oriol Estela



Els països anglosaxons compten amb una llarga tradició d’organitzacions de l’anomenat “tercer sector”, moltes de les quals duen a terme una important tasca en favor del desenvolupament econòmic local. Fundacions, trusts, charities i associacions de tot tipus es constitueixen en thinktanks i laboratoris de pràctica que igualment alimenten la innovació de les polítiques públiques com contribueixen a l’apoderament de les comunitats. El Centre for Local Economic Strategies, amb base a Manchester, és un d’aquests “thinkand do” tank que opera a tot el Regne Unit. El seu director, l’escocès Neil McInroy, ens ha visitat recentment en el marc de la seva col·laboració amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i l’IGOP per fer l’anàlisi comparada d’iniciatives d’innovació social en el marc de les noves economies en barris de Birmingham i Barcelona.

En els últims anys, l’expressió “noves economies” s’ha posat de moda per designar un conjunt de models i pràctiques de desenvolupament econòmic, alternatives al capitalisme de mercat. Però fins a quin punt aquestes economies són realment noves?


És una molt bona pregunta. D’alguna manera, molt de tot allò que apareix sota l’etiqueta de “nova economia” no és nou. Fa molt de temps que tenim cooperatives, desenvolupament econòmic comunitari i activitat econòmica local. En tot cas, el que és realment nou és la creixent necessitat d’aquests instruments, ja que els efectes del capitalisme de mercat mediatitzats per un determinat funcionament de les democràcies s’han demostrat perjudicials per a moltes persones i comunitats, desvirtuant les seves economies locals.

Com definiu el vostre objecte d’atenció, l’economia local, a CLES?

Entenem l’economia local com aquella que té a veure amb les persones i el lloc. És l’economia quotidiana dels llocs de treball, de les competències laborals específiques i del petit comerç local, així com la que interpreta i tracta de modelar com les inversions globals i nacionals operen en termes del lloc i de les persones que hi viuen.

Llavors, quins serien, a partir de la vostra experiència, els factors clau que caracteritzen una “bona” economia local?

A CLES hem analitzat en profunditat, conjuntament amb altres organitzacions com la New Economics Foundation, les experiències transformadores en les economies de deu ciutats del Regne Unit per tractar d’extreure aquests factors clau, i que configurarien el que cataloguem com a “new mainstream”, els trets essencials que caldria normalitzar en el funcionament de l’economia.

Aquest nou mainstream és un ventall d’activitat econòmica generativa, en contrast amb l’economia extractiva de riquesa del capitalisme financer. El nou mainstream és l’activitat econòmica local que és rica socialment i econòmica i que, com a tal, promou la justícia social i econòmica. Això inclou l’economia quotidiana del petit comerç, l’energia, els serveis bàsics i l’economia de les cures. També inclou noves activitats financeres com les monedes locals i els bancs comunitaris, així com tot un seguit d’activitats que busquen incidir en la redistribució de la riquesa local i en el rol que les institucions locals com el govern municipal, els hospitals i les universitats poden jugar amb les seves compres donant suport als negocis locals o les cooperatives del territori. Les cooperatives també són, per cert, una part essencial d’una bona economia local, perquè habitualment són propietat de la gent del territori i actuen per satisfer les necessitats de la comunitat.

Com ajuda la vostra organització a les economies locals a avançar?

CLES pensa i actua. Per una banda, això significa que juga el paper d’un think tank, oferint noves idees en política pública per als governs central, regionals i locals. Per l’altra banda, i de manera més intensa, ofereix suport pràctic i treball al costat dels governs locals i de les comunitats per avançar en solucions econòmicament progressistes. En aquest moment, una tasca important és celebrar i donar visibilitat a les activitats que formen el nou mainstream. També ens impliquem en col·laboracions amb un ampli espectre d’organitzacions similars a la nostra en molts altres països. En tot el nostre treball creiem que ens hem de moure cap a la localització, la socialització i la democratització de l’economia.

Però fins a quin punt aquestes pràctiques estan canviant realment l’economia quotidiana dels llocs on són presents?

Roberto Unger, filòsof i polític, escriu sobre la reinvenció del desenvolupament econòmic i el potencial de la innovació social. Buscant fer avançar la innovació social, Unger destaca la necessitat de “millorar l’agència” entre els sectors públic, social i mercantil, emetent senyals a un moviment radical progressista, on un ventall d’innovacions de petita escala anticipen les possibilitats d’un canvi a gran escala en la societat i en les pràctiques econòmiques. En aquest sentit, la ciutadania esperona el canvi, però som també nosaltres, com a persones treballadores, propietàries d’empreses o funcionàries públiques, que hem de conduir-lo. Es tracta d’una revolució centrada en les persones i la nostra responsabilitat avui és fer créixer, accelerar i escalar aquest moviment.

Crec que és a mesura que les innovacions locals vagin escalant en dimensió i accelerant-se que podran canviar l’economia quotidiana. Si actuem més decididament en aquesta línia transformaran el sentit de la propietat i de la riquesa. Això afectarà de retruc la forma com opera el capitalisme de mercat. És per això que parlem de “nou mainstream”, més que d’economia alternativa, perquè volem que aquesta forma d’entendre l’economia sigui la que substitueixi l’anterior, no que la complementi o simplement la reformi.

Parlem un moment del teu país. Al Regne Unit s’està produint un procés que anomeneu de “devolució” de poders als governs locals, mentre que, al mateix temps, heu de fer front a la sortida de la Unió Europea. Quines són les conseqüències per a les economies locals que espereu de tot plegat?

El procés de devolution (descentralització) al Regne Unit ofereix una oportunitat per pensar més sobre el sentit del lloc i les economies locals. Això ja ha succeït a Escòcia (on s’ha portat a terme aquesta descentralització des del 1999) i està començant a fer-se a algunes ciutats i regions angleses, com ara el Greater Manchester. És evident que, amb més competències i més recursos, la capacitat per influir sobre el funcionament de l’economia local serà més gran.

Pel que fa al Brexit, el debat previ al referèndum va ser molt pobre, amb una forta presència de mites i llocs comuns, especialment per part dels que demanaven abandonar la Unió Europea. Per contra, alguns progressistes al Regne Unit, tot i no estar d’acord amb haver decidit marxar, hi troben alguns avantatges, especialment pel que fa a la creació d’un nou model de socialdemocràcia, que faci de mediadora amb el capitalisme de manera que s’afavoreixi allò local, les persones i els llocs, més que no pas els interessos de les corporacions globals (com passa sovint en el si de la Unió Europea).

Per tant, de la conjunció d’ambdós factors sí que esperem una major possibilitat d’avançar cap a unes economies locals més fortes i transformadores.

Ens pots posar algun exemple de ciutat del Regne Unit que ja estigui destacant en l’articulació d’aquesta economia local?

És evident que algunes ciutats se les han arreglat per desenvolupar en major mesura la nova agenda econòmica. Això s’ha donat tant mitjançant la força dels poders públics locals com del poder de les comunitats. Ciutats com Bristol es troben a l’avantguarda en la construcció d’aquest model. Igualment, ciutats més petites com Preston han agafat el lideratge amb programes de generació de riquesa local, tractant de fer canviar la manera com les grans institucions àncora públiques (aquelles que no es deslocalitzen) incideixen en la creació de llocs de treball, de cooperatives, d’inversió i en l’enfortiment de les cadenes productives locals.

Has visitat Barcelona recentment. Què en penses, de l’economia de la ciutat i del nou enfocament de les polítiques econòmiques i els projectes que s’hi estan desenvolupant?

Barcelona i el seu govern municipal actual són un potencial aparador per a la resta d’Europa i més enllà. La seva plataforma de “polítiques justes, redistributives i sostenibles” es troba, segons el meu parer, en la bona direcció.

Veig la política municipal a Barcelona com una lluita valenta municipalista contra la cobdícia, on el dret a la ciutat, els comuns, la solidaritat i la democràcia han estat erosionades per una expansió i reinvenció constant del capitalisme global. El que trobem a Barcelona és un intent de construir un nou punt de referència progressista municipal, en què la ciutadania hi té molt a dir.

Creus que és possible construir aquesta agenda davant de les forces de l’economia global?

Com que totes les ciutats, incloent-hi Barcelona, estan connectades a l’economia global i competeixen per l’atracció d’inversions, estem davant d’un exercici teòric i pràctic arriscat, però fascinant. En aquest sentit, el moviment del nou municipalisme ens adverteix dels problemes generats per un petit conjunt d’interessos creats. Per això no hauríem de subestimar la feblesa fonamental de l’economia liberal: la seva estretor significa que pot ser potencialment soscavada per una pluralitat de ciutadans i ciutadanes que construeixen una democràcia ample i profunda. El canvi en les institucions municipals és fonamental en aquest procés.

Sento que moltes organitzacions i gent progressista arreu d’Europa i en altres països tenen l’esperança que el nou municipalisme sigui un èxit a Barcelona. Si ho és, llavors serà molt més fàcil avançar en altres indrets. Serà un punt d’inflexió en el desenvolupament del moviment per una nova economia.

Per acabar, podries concretar-nos algunes pràctiques o polítiques específiques que recomanaries abordar als governs locals per iniciar el procés de canvi?

Bé, és evident que el primer que cal aconseguir és una governança descentralitzada. El desenvolupament econòmic local tradicional recolza en el govern de dalt a baix. El futur es troba en una major devolució de poder a l’esfera local, on les decisions econòmiques es prenen més a prop de la gent i de les necessitats dels més desfavorits.

Un segon element fonamental és difondre el pensament que el creixement social és tan important com el creixement econòmic. El desenvolupament econòmic tradicional tendeix a veure les inversions en aspectes socials com un cost. Està demostrat que invertir en el benestar social de les persones és una inversió econòmica en la productivitat del futur.

A partir d’aquí, hi ha alguns elements interessants en els quals cal introduir mirades diferents respecte el desenvolupament econòmic tradicional. Per exemple, considerar les empreses com a part de la ciutadania. Canviar la seva consideració únicament com a creadores de riquesa, tenint present que molts negocis locals juguen un important paper social, més enllà de la provisió de llocs de treball i renda. Això inclou les petites empreses que donen suport a l’activitat cívica i de voluntariat local, com ara esponsoritzar un equip infantil de futbol.

Avui en dia és molt important també adquirir maduresa digital. El desenvolupament econòmic tradicional considera les tecnologies digitals com un sector d’activitat econòmica. En canvi, des de la nostra perspectiva haurien de ser vistes com un mitjà per democratitzar l’economia.

Finalment, les economies locals han de treballar per la protecció dels llocs de treball. El desenvolupament econòmic tradicional tracta massa sovint la força de treball simplement com un cost que ha de ser reduït per millorar la competitivitat. Res a veure amb la visió d’un mercat de treball en què les persones són el centre i la seva aportació en forma de treball és valorada i protegida per tota la comunitat, com també degudament remunerada. En aquest àmbit, l’economia social, i les cooperatives en particular, ens mostren el camí a seguir.

 

Per rebre la notificació de la sortida d'un nou número de nexe
Nexe 39
Nexe 40
Nexe 41