• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • Español
  • English
  • Français
Correu electrònic Imprimeix PDF
Share/Save/Bookmark

VINT ANYS FENT NEXES  

L'Apòstrof



En l’editorial del número 0, els impulsors revelen els seus objectius. Per un cantó, es volia “iniciar una base documental, en llengua catalana, sobre cooperativisme”; per l’altre, es pretenia fer “una publicació que tractés temes d’intercooperació, gestió empresarial, anàlisi política, social, econòmica i mediambiental”. La necessitat de la publicació es justifica perquè les cooperatives de treball funcionen amb una cultura d’empresa pròpia, mentre que “el model predominant d’empresa de capital ens pressiona perquè imitem el seu sistema econòmic de producció, assumint els seus valors culturals inherents, tot proposant-nos com a únics objectius els mateixos que utilitzen per justificar la seva existència. Així ens trobem, massa sovint, que quan intentem desenvolupar els propis criteris cooperatius estem abocats a cercar informació únicament en escoles d’economia i de gestió de l’empresa dominant. Aquesta limitació ens comporta deficiències importants: utilitzar informació no adequada, que ens obliga a fer adaptacions, sovint mal resoltes, i, sobretot, no poder potenciar les pròpies característiques cooperatives com a factor d’eficiència i millora empresarial.”


La revista adopta una periodicitat semestral ?un número a principis d’estiu i l’altre a principis d’hivern? i consta d’una desena d’articles que s’escampen sobre 128 pàgines en format quadern (A5). A partir del número 6, és a dir, al quart any, els continguts s’estructuren en seccions i gèneres: articles, entrevistes, dossiers, ressenyes, les il·lustracions d’en Martí Pey... Una part dels continguts no és de producció pròpia, sinó que es tradueix de revistes estrangeres o s’extreu de jornades, taules rodones i altres actes.

Ja al número 0, la portada del Nexe indica un preu de venda, 1.200 pessetes, però la revista només es distribueix en algunes llibreries del país i, de les revistes que es distribueixen, se’n venen poques. El Nexe arriba sobretot a les cooperatives de treball federades, es reparteix en sessions formatives que l’aprofiten per algun article relatiu al tema objecte de la formació, s’envia a biblioteques i, a més, el reben els subscriptors, pocs, però, perquè no es farà mai cap campanya de subscripcions.

Fins al número 3, la revista funciona amb un Consell Editorial, que pren les decisions diguem-ne polítiques, i està format per Xavier López, Ramon Llenas, Jordi Pujol i Ester Vidal, i per un Consell de Redacció, que proposa els temes i els autors, sovint ells mateixos, que integren Jordi Via, Héctor Galvany, Jordi Garcia, Ester Vidal i Arcadi Vilert. A partir del número 4 només romandrà el Consell de Redacció, que alhora anirà variant de composició.

S’ha de dir que la iniciativa del Nexe prové concretament de Jordi Via, que aleshores és president de la FCTAC i que després ho serà de la unificada Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Compta també amb l’inestimable suport tècnic, com a persona coordinadora, d’Hèctor Galvany, soci com ell d’Arç cooperativa.

Podem diferenciar dues etapes en la història de la publicació. La primera arriba fins al número 23, corresponent al gener de 2009. Durant aquest període, el Nexe es publica a paper i tracta d’una varietat molt àmplia de temes, no sols de cooperativisme, ni tan sols d’economia social i solidària, sinó també d’ecologisme i alternatives socials. Acostumen a ser articles llargs, de deu pàgines aproximadament, si bé alguns poden superar la vintena. A l’editorial del número 2, la varietat temàtica es justifica així: “Al llarg d’aquests tres números de Nexe hem rebut materials que considerem molt valuosos. Cada aportació ens ajuda a donar la forma que havíem triat per a aquests quaderns d’autogestió i economia cooperativa, un marc de reflexió ampli i plural, en què es complementin els treballs sobre l’economia global amb d’altres sobre les seves repercussions pràctiques en les nostres empreses; la millora en la qualitat, la gestió i els mètodes organitzatius, amb l’aplicació de criteris mediambientals a la nostra feina, la reflexió sobre com incideixen les nostres empreses cooperatives en la societat actual amb el contrast d’experiències d’economia social d’altres llocs del món.”

La segona etapa s’inicia amb el número 24, el juny de 2009. El nombre de pàgines es redueix a 60; els articles són més curts i se centren la majoria en el cooperativisme de treball, hi predominen els reportatges sobre sectors cooperatius concrets i continguts de cooperativisme pràctics, per bé que es mantenen alguns articles sobre altres branques del cooperativisme i sobre l’economia social i solidària. Els canvis obeeixen a diverses raons: són anys de crisi econòmica, que repercuteix en els pressupostos de la Federació; a més, es considera que la llargada i l’abstracció d’alguns articles dificulta la lectura, i es qüestiona que tingui sentit editar el Nexe en format paper. De fet, s’obre el web de la revista i des del número 31 fins al 37, el Nexe esdevé exclusivament una publicació digital. En aquesta etapa, l’edició es traspassa durant un temps a la Confederació de Cooperatives de Catalunya i a la Fundació Seira, i més tard fins avui a la FCTC.

Si avui repassem els continguts del Nexe en el transcurs d’aquests vint anys descobrirem temes que apareixen sovint com són la identitat cooperativa, la intercooperació, el finançament cooperatiu i les finances ètiques, les lleis de cooperatives, la responsabilitat social empresarial i els balanços i les auditories socials, la participació en les cooperatives, la dona i el cooperativisme, la inserció sociolaboral, i l’economia social i solidària.

Al costat d’aquests temes permanents, identifiquem temes per a períodes concrets. Per exemple, als números publicats entre 1997 i 1999 sovintegen els articles sobre noves propostes de gestió empresarial (és l’època de parlar de la qualitat i les ISO, o de l’ètica a l’empresa), uns articles que s’acompanyen amb altres sobre la Unió Europea, el procés de moneda única i les lluites contra l’austeritat prescrita al tractat de Maastricht, contra la globalització neoliberal i per la condonació del deute extern. Els temes ecològics proliferen també en aquests primers anys com la problemàtica dels residus i l’educació del consumidor.

Així mateix, des del número 0 mateix fins als números de 2002, el Nexe acostuma a incloure algun article sobre l’economia solidària llatinoamericana. A través del Nexe descobrim autors com Luis Razeto, José Luis Coraggio, Marcos Arruda, Euclides Mance i Orlando Núñez, referents de l’economia solidària llatinoamericana i fins i tot mundial. Podem afirmar que l’economia social i solidària a Catalunya arriba, primer de tot, a través d’aquests articles. Al Nexe el primer article que introdueix el terme economia social i solidària, al costat de variants com socioeconomia solidària, és un d’Enrique del Río, titulat “La socioeconomia solidària”, al número 5 corresponent al gener del 2000.

Com dèiem més amunt, l’aprofundiment de la democràcia i la participació en les cooperatives és un tema recurrent a la revista. A partir del 2002, a més, ho fa amb les aportacions del consultor basc Alfonso Vázquez, que serviran tant d’inspiració a altres autors com a processos de transformació organitzativa en diverses cooperatives catalanes.

El 2009 la crisi econòmica es farà present al Nexe amb un número, el 23, dedicat pràcticament a analitzar els seus efectes sobre el cooperativisme i l’economia solidària. Marcarà l’inici també d’una sèrie d’articles sobre l’emprenedoria cooperativa que aniran apareixent fins al 2013.

Per acabar aquest ràpid repàs temàtic, afegim que, en aquests darrers tres o quatre anys, el Nexe ha dedicat una atenció especial a les polítiques públiques locals de cooperativisme i economia social i solidària, encara que, de fet, l’interès per tractar la vinculació del sector amb el desenvolupament local ja es troba al principi mateix del Nexe, i així al número 1, de gener de 1990, Nexe publica un article del valencià Tomàs Carpi titulat “Desenvolupament local i economia social”. Altres temes propis d’aquests últims números que se surten del marc estricte del cooperativisme de treball són l’economia col·laborativa, el cooperativisme de plataforma, les monedes socials i els béns comuns.

Al llarg d’aquests vint anys molta gent ha fet possible el Nexe, proposant temes i autors, i escrivint-hi. Pel consell de redacció hi han passat Xavier Gallofré, Hèctor Galvany, Mireia Franch, Josep M. Gasch, Josep Parcerisa, Jordi Panyella, Pepa Muñoz, Jordi Via, David Pérez, Daniel Jover, Joan Subirats, Verònica Platas, Ester Vidal, Clara Puigventós, Olga Ruiz, Carles Masià, Carme Giménez, Jordi Garcia, Miquel Miró, Jordi Marí, Perfecto Alonso, Antoni Oró, Oriol Estela, Òscar Rebollo...

Amb vint anys a l’esquena i 42 números publicats, comptant aquest, podem afirmar que Nexe ha servit per donar consistència teòrica al cooperativisme i a l’economia social i solidària a casa nostra. L’objectiu que els seus impulsors inicials establien al número 0, crear “una base documental, en llengua catalana, sobre cooperativisme”, s’ha complert amb escreix. Més de 350 articles, tots consultables al web, ho avalen.

 

Per rebre la notificació de la sortida d'un nou número de nexe
Nexe 39
Nexe 40
Nexe 41