• Increase font size
  • Default font size
  • Decrease font size
  • Español
  • English
  • Français
Correu electrònic Imprimeix PDF
Share/Save/Bookmark

NDEYE FATOU MBAYE I ABABACAR THIAKH: "DARRERE DE LA VENDA AMBULANT HI HA VALORS I DIGNITAT"  

L'Apòstrof



El març de 2017 es va constituir a Barcelona Diomcoop, una cooperativa de treball dedicada a la venda ambulant que sorgeix per afavorir la inclusió del col·lectiu de manters i generar oportunitats per a altres persones en situació de vulnerabilitat. Per conèixer el procés de gestació de la cooperativa hem conversat amb dos dels seus impulsors: Ndeye Fatou Mbaye, actual presidenta de Diomcoop, i Ababacar Thiakh, Baye, membre de l’equip tècnic que acompanya la cooperativa en aquesta primera etapa. L’empresa arrenca amb 15 socis (12 homes i 3 dones) i s’inspira en la paraula “Diom”, que en wòlof, una de les llengües del Senegal, vol dir “força interior i coratge” .

Quina és la diferència entre Diomcoop i el que seria una empresa d’inserció clàssica?

Baye: Estem intentant desenvolupar un instrument per fer una activitat coneguda pels membres de la cooperativa, que és la venda ambulant, i contribuir a una societat més cohesionada. En un model clàssic, aquestes persones s’acollirien a plans d’ocupació i treballarien per a tercers en lloc de crear la seva pròpia cooperativa. Arran de la repressió policial i les multes, l’Ajuntament de Barcelona va proposar una solució a la venda ambulant, partint del model d’intervenció socioeconòmic basat en el cooperativisme. El setembre de 2016 es van seleccionar les persones, es va analitzar la viabilitat del projecte i després es va constituir la cooperativa per poder regularitzar dotze persones del col·lectiu que no tenen papers. El model també preveu que el 20% de la plantilla procedeixi de situacions d’elevada vulnerabilitat i que el 20% siguin dones, mentre que la resta correspon a persones que venien al carrer.

En part, el vostre projecte s’inspira en la cooperativa de reciclatge Alencop, creada fa dos anys amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i Labcoop. Quins són els aprenentatges més importants que us poden servir?

Fatou: Va ser la primera cooperativa que vam visitar i tenim idees semblants: fomentar la dignitat i la regularització de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Alencop no ho ha tingut fàcil, per a nosaltres és un exemple a seguir.

B: És una cooperativa germana i respon a la necessitat de buscar respostes als problemes socials, que no se solucionen amb una vareta màgica. A Catalunya, el cooperativisme té un pes important, i Alencop, igual que altres iniciatives que sorgiran en el futur, dona oportunitats a la gent per afavorir la cohesió social. No es tracta de ser paternalista, cal oferir les eines perquè tothom pugui progressar, cosa que ens beneficia a tots.

A quin tipus d’activitats es dedicarà Diomcoop per garantir la seva viabilitat després dels primers mesos de vida?

F: A la venda ambulant en mercats i fires de la ciutat. Després, pensem a ampliar la cooperativa i oferir altres serveis com trasllats, neteja, gastronomia... Comercialitzarem artesania del Senegal, però també d’aquí, a banda de productes fets a casa, roba de segona mà, complements, bijuteria...

B: Hem visitat un centenar d’entitats de la ciutat per potenciar el treball comunitari i hem anat desenvolupant el projecte amb el grup Ecos, el Col·lectiu Ronda, Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), la Fundació Formació i Treball i el casal de Barri Besòs Mar, entre d’altres. Tenim diferents propostes, com ara crear un mercat propi i participar d’altres mercats de la ciutat amb una parada nostra. D’altra banda, hi ha propostes com el mercat Africat, que estem estudiant. És important destacar que volem prioritzar els productes de cooperatives i de l’economia social i solidària.

En una entrevista dèieu que “l’objectiu del projecte és la construcció d’un instrument per a la comunitat, no només per a les seves promotores en particular”. Com us imagineu que pot ser aquest instrument?

B: Preveiem incorporar socis de serveis, que són persones de la ciutat vulnerables socialment, ja siguin manters o d’altres col·lectius. Després les convidarem als nostres mercats i ens ocuparem que tinguin un lloc per poder vendre de manera legal. Es tracta que aquestes persones puguin pujar a l’ascensor socioeconòmic. Una altra característica potent del projecte és que pretén canviar la mirada. Quan es parla de venda ambulant s’associa a màfies, cal canviar aquests prejudicis. Farem de pont entre el col·lectiu estigmatitzat i la resta de la societat. Volem deixar clar que, darrere de la venda ambulant, hi ha uns valors i una dignitat que hem de potenciar.

F: No es tracta únicament de regularitzar les persones i que marxin, sinó d’orientar les persones en risc d’exclusió perquè tinguin feina. Si no és en aquesta cooperativa, serà en una altra entitat, per això són tan importants els socis col·laboradors, ja que ens ajudaran a l’hora de formar i acompanyar aquestes persones. Són entitats jurídiques de la ciutat amb les quals compartim la mateixa visió de l’economia social i solidària.

Com està acollint les vostres propostes la gent que treballa als mercats?

F: Anem a fomentar la diversitat, no volem un gueto africà. Volem integrar-nos i barrejar-nos amb la gent, que coneguin els valors que tenim i, si podem, fer intercanvis. Fa poc que hem començat a anar als mercats. Al principi, moltes persones no entenien la nostra realitat, però quan els expliques bé el projecte notes que, automàticament, es produeix un canvi. No estem aquí per competir amb ningú, volem treballar i participar d’una manera digna en el desenvolupament d’aquest país. Molta gent ens rebutja perquè diu que no paguem impostos. Ara hem agafat un camí i volem participar.

B: La societat conscienciada i amb ganes d’acostar-se a nosaltres acaba entenent què passa. Però hi ha alguna gent que es manté allunyada i ens veu com a persones que no tenim dret a ser aquí. Això fomenta el racisme i la falta d’entesa. Al final, cal un canvi de mentalitat. Com deia la gent de Som Mobilitat, “no tinc el meu cotxe, comparteixo el meu cotxe amb altres persones”. Aquesta visió social i solidària és la que s’hauria de potenciar.

En l’últim any, les notícies sobre venda ambulant han omplert pàgines de diaris. Com és la realitat de vendre al carrer?

F: Molta gent no sap que, darrere de la manta, hi ha unes persones amb un gran potencial. Aquestes persones no venen al carrer per gust, sinó per necessitat. Si gaudeixen d’oportunitats, podran tenir una vida digna en aquesta ciutat. Primer, hem de canviar la visió dels mitjans de comunicació. Sovint, quan es parla de manters la gent tendeix a pensar en coses molt negatives. Però és molt important valorar aquestes persones, si les rebutges no poden participar.

B: Fatou, per exemple, és llicenciada en màrqueting i comunicació i fa set anys que és mantera. És a dir, és important canviar d’enfocament i aprofitar aquesta riquesa, que va més enllà del que la gent pugui veure a simple vista. Hi ha coses que la societat desconeix. Hi ha molta gent amb papers que està venent al carrer. Hi ha gent que paga la quota d’autònom però no té llocs per vendre, no donen llicències. Nosaltres volem que venguin productes legals i, si els interessa, els direm que s’uneixin a la cooperativa.

Una de les experiències col·lectives reeixides que ha contribuït a visibilitzar i des­estigmatitzar el fenomen dels manters ha estat el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Quina relació manté Diomcoop amb el sindicat?

F: Hi estem molt agraïts, sense el treball del sindicat aquesta cooperativa no existiria. Gràcies a tota la lluita del sindicat, han començat a sortir oportunitats per als manters i altres persones vulnerables. La cooperativa no resoldrà tot el fenomen de la venda ambulant, però serà una part de la solució. La venda ambulant ja existia abans i demà seguirà existint, això no ho canviarem.

B: Queda molta feina per fer, no ens tapem els ulls. Per això fem una crida a totes les entitats perquè vegin que la cooperativa és una part de la solució. Sabem que quinze persones no és res en comparació dels centenars, entre 400 i 800 persones, que, segons l’època de l’any, treballen de manters. Hem de fer que les iniciatives no es limitin a un col·lectiu determinat; la cooperativa ha d’expandir-se directament o indirectament. Per això estem encantats de participar en espais de debat amb l’ajuntament. Es tracta d’intervenir, de rebaixar algunes tensions i d’enraonar amb la gent que viu d’aquesta activitat. Crec que la nostra aposta és valenta: Diomcoop, Alencop i altres cooperatives de la societat poden ajudar a millorar la vida de la gent que pateix.

 

Per rebre la notificació de la sortida d'un nou número de nexe
Nexe 38
Nexe 39
Nexe 40